• Per fi entrem a Xantala!

    by  • 20 December, 2013 • educació lliure, Xantala • 1 Comment

    Per fi entrem a Xantala! Escrits i reflexions d’una mama de Xantala…

    Vam conèixer Xantala a través del grup de criança i d’una forma molt natural ens va anar impregnant: l’espai, el respecte, apendre noves maneres d’entendre la familia i de criar els nostres fills, i sobretot, un grup de gent que es troba en el mateix moment vital i amb els que pots compartir pors i alegries. Sempre sota la mirada amorosa i respectuosa de l’Eva.

    Vam anar a l’escola bressol pública ja que quan la nostra filla tenia 18 mesos, vaig començar a treballar i en aquell moment no podiem entrar a Xantala. Ha estat una experiència enrriquidora però sentiem que no acababa de ser el nostre lloc. Suposo que en el fons, ja ens haviem enamorat de Xantala i dins nostre hi havia alguna cosa que ens removia pq saviem que prop de casa teniem un lloc en el que podiem crèixer junts com a familia.

    Han estat molts mesos de dubtes, ja que sortir del camí per llençar-te al buit mai és fàcil; però tots sabem que aquesta és la manera de fer realitat els nostres somnis:volar amb la nostra imaginació! Els dubtes encara continuen i hem reestructurat la nostra vida familiar com hem pogut per poder fer l’adaptació. Suposo que molts dels que coneixeu l’educació lliure podeu entendre aquesta sensació: el projecte pedagògic emociona i et toca fons al cor però vivim en un mòn que de vegades no ens deixa caminar: és molt car, no tinc temps per poder-ho fer, els pares ens hi hem d’implicar molt, el meu fill després serà “diferent”, l’horari no em va bé, visc lluny, als 6 anys serà difícil entrar a l’escola que vulgui…

    Crec que si intentes fer un llistat, les pors i el ritme de vida que portem sempre guanyaran. Però si et deixes portar pel cor i per les teves intuicions, potser llavors faràs realment els que et fa feliç. Està clar que això requereix un temps per poder adaptar la teva vida: canvis de feina, menor poder adquisitiu, desplaçaments durant un temps…. Però que perds per intentar-ho! La vida és caminar, tropeçar, caure i tornar-te aixecar. Després de molts mesos de meditar, vam decidir que : Si, anem a Xantala! I hem reestructurat les nostres vides com hem pogut ( sempre queden coses que no acaben d’encaixar però ja les anirem recolocant).

    Vam deixar la nostra plaça d’escola pública al juny i hem passat tot l’estiu imaginant com serà. Al setembre per fi hem tingut la primera entrevista de pares, que no cal dir que ha estat excepcional. I també la primera reunió amb tots els pares. En un entorn molt cuidat, i al voltant de l’espelma i els cors de la foto, ens hem assegut al pati. Nois, sento que és el meu lloc: un espai espectacular, un equip pedagògic excepcional i una tribu de pares que ens acullen amb els braços oberts. No puc demanar més… Ah! I no us penseu que han sortit problemes d’horaris, desplaçament…. però segur que anirem trobant solucions: així és la vida.


    cor_xantala

    About

    One Response to Per fi entrem a Xantala!

    1. Àngela
      12 January, 2014 at 22:23

      Gràcies per les teves Paraules sinceres, vives, reals: il·lusionen!

    Leave a Reply

    Your email address will not be published. Required fields are marked *