• Claudio Naranjo: Necessitem una educació per al desenvolupament humà

    by  • 14 April, 2013 • educació lliure • 0 Comments

    Avui, fullejant la revista Mentesana d’aquest mes d’abril, he donat amb aquestes paraules, sàvies com sempre, de Claudio naranjor. Em permeto compartir alguns fragments, però si us doneu pressa, encara la trobareu en els quioscs (atents! per un parell d’euros més, la podeu comprar amb el llibre “L’assertivitat per a gent extraordinària” d’Eva Bach i Ana Forés, molt recomanable”):

    Aconseguir un món millor és fonamentalment un assumpte de consciència. No es pot arreglar el món políticament, cal fer-ho des de dins, i l’única forma de canviar massivament la consciència és a través de l’educació. I la que tenim, bastant perversa i no pensada per educar a les persones sinó per preparar-les per entrar en el corrent de la producció i els diners, no serveix. Es necessita una educació diferent, una educació per al desenvolupament humà. (…)

    L’èmfasi per a mi està en la formació dels educadors, no tant en el tipus d’escola. Tinc la impressió que si no es forma als educadors amb la informació i idees, sinó que rebessin una formació emocional, la cosa aniria d’una altra manera. Això significa també una formació terapèutica perquè, a nivell emocional, els que participem en la civilització occidental estem malalts. Som tots víctimes d’una mateixa plaga, la plaga del dèficit de l’amor. De generació en generació, els nens es veuen curts de “maternatge”, i això no solament no ha millorat, sinó que ha empitjorat amb el fet que, avui dia, les mares han de guanyar-se la vida fora de casa. Són mares cada vegada més absents i els nens s’estan posant cada vegada més enrabiats, més difícils. Arriben a l’escola més pertorbats, i l’escola no es fa càrrec que aquest dany emocional és significatiu per a la vida. (…)

    Hauria d’haver-hi per part dels educadors un interès per la felicitat dels educats en lloc de seguir el patró implícitament sever que ha tingut l’educació fins al moment. Creure que on hi ha problemes és la mà dura la que els va a resoldre és un mal social molt generalitzat. (…)

    Hi ha moltes dones en el magisteri que tenen perfecta capacitat materna, i a la seva casa l’exerceixen, però canvien en posar-se l’uniforme del sistema. Est és el sistema patrialcal: no se suposa que hi hagi cor, no se suposa que la relació humana sigui rellevant ni que el sigui la relació personal amb els estudiants. Per això no importa el tipus d’escola; l’educador ha de tenir alguna cosa per donar i sentir-se amb llibertat per donar-ho. (…)

    Hi ha els qui interpreten la crisi del nostre temps com una crisi de civilització mateixa. És la crisi d’una situació en la qual som éssers domesticats. La nostra animalitat, nostra “instinctivitat”, l’òrgan bàsic que tenim per navegar per la vida, ha estat castrat fa molt temps. Domestiquem als animals i hem après a domesticar també als nostres fills. (…)

    About

    Leave a Reply

    Your email address will not be published. Required fields are marked *